Coneixem Salva Puig i, segurament, se l’escolta més que a un entrenador que no tingui aquests mèrits esportius
El Sarrià torna a la competició oficial aquest diumenge, tot just dos mesos després de tancar l’any del tauró amb la copa catalana contra la Roca (30-25). Era el colofó a una temporada amb –entre altres– el primer lloc en la lliga i l’ascens del primer equip a Plata o el subcampionat estatal infantil, en què Guillem Torres (Barcelona, 1987) hi va tenir presència com a capità i entrenador respectivament. El clotenc, que aquest curs deixa la banqueta, segueix de coordinador de la base i també com a pivot i puntal defensiu de l’equip que dirigirà Salva Puig i que, d’aquí a quatre dies, jugarà la semifinal de la supercopa amb el Fraikin Granollers d’Asobal.
Fa dos mesos del títol de copa i semblen quatre dies. A punt?
La veritat és que aquest any les dues temporades s’han ajuntat molt, però també ens va bé perquè, vulguis o no, hem mantingut la forma i l’inici de la pretemporada és molt més dirigit
i específic amb l’handbol. Ens estalviem fer molts pesos o sortir a córrer per fora: ens ha anat molt bé.
Ara és fàcil, però l’any del debut a plata... No se’ls pot fer llarg?
Sí, és clar i, la temporada se’ns farà llarga o no en funció dels resultats. Som un equip molt jove, i pel que serà la qüestió física estic segur que tots aguantarem, fins i tot els
més veterans. Sí que potser sobta, la primera setmana de pretemporada, un partit que en principi és de competició; el de diumenge amb el Granollers. Ens el prenem amb la màxima
concentració: hi anirem tan ben preparats com puguem. Però sabem que la nostra competició real comença al setembre.
És un partit que els dona molta visibilitat, i havent pujat a plata encara més. Serà molt diferent al del 2017, que el perden 26-29?
Fa dos anys crec que ells van venir molt confiats. I nosaltres, en canvi, estàvem molt i molt motivats. Els vam plantar cara, i si no ho recordo malament a la mitja part anàvem
igualats [14-13] i al final perdem només de tres. Suposo que el Granollers vindrà més advertit, i nosaltres tenim molt clar que des del minut 1 se surt a competir i a plantar-los
cara. El nostre objectiu és donar la sorpresa.
S’entrenen des d’avui fa una setmana i, després, no tenen el primer amistós fins al 31 d’agost amb el Barça B. La semifinal no té res a veure amb la preparació.
Sí, segurament per als entrenadors tots els partits ja siguin per enfocar l’inici de lliga, que comencem a Còrdova d’aquí a un mes. Tot i així, tots els partits aquest estiu són
especials perquè també jugarem contra el Sant Quirze, que és un dels millors equips de la 1a estatal; el Barça B... Has de competir-hi i estar ben preparat perquè, vulguis o no, et
pot baixar la moral, i és tan important el físic i la preparació tècnica i tàctica com la motivació i l’estat anímic.
Com han viscut el relleu a la banqueta? Ja sabien que en Pere Coll no seguia, però que vingui Salva Puig, una institució en el món de l’handbol... Imposa?
Nosaltres estàvem molt contents tant amb en Jordi de Toro com amb en Pere. I que hagi vingut en Salva és un punt afegit de motivació per a tots els jugadors. Sabem que ell, igual que
en Jordi, que va estar deu anys a l’Asobal, ha competit al màxim nivell. Ens pot ensenyar moltes coses i ens pot orientar millor en aquesta lliga, que és gairebé professional. I en
Salva és més conegut perquè va jugar més temps en els equips d’aquí. La plantilla coneix la seva trajectòria, els seus èxits i, segurament, se l’escolta més que a un entrenador que no
tingui aquests mèrits esportius. Més que imposar, motiva, perquè el que pugui dir té molt valor. Ho ha viscut.
Han arribat quatre reforços, cap d’ells amb experiència a plata...
Tothom ho sap: no hem fitxat cap gran estrella. Serem un dels únics equips en què ningú de la plantilla cobra. I estem en una categoria en què més del 70% dels jugadors viuen de
l’handbol. Les ofertes que puguem fer als jugadors, perquè vinguin, no poden ser econòmiques i, per tant, les noves incorporacions venen molt motivades i amb ganes de fer-ho molt bé.
Tant en Popi [Sergi March] a la primera línia com els altres tres als extrems ens ajudaran a poder fer més canvis. Estar més frescos, tenir més vitalitat, fer coses noves...Haurem de
competir més per guanyar-nos el lloc.
L’aspecte físic és el que poden acusar més, a plata?
Pel que hem vist en els vídeos, hi ha un salt molt important, sobretot en el ritme de joc: les transicions tant els contraatacs com els replegaments. És molt més ràpid i, per tant,
has d’estar molt més ben preparat i necessites molta més plantilla per poder jugar els seixanta minuts al màxim. L’any passat potser jugàvem amb deu o dotze, i ara necessitem una
plantilla molt més llarga. Després hi ha l’aspecte tècnic, molts equips tenen jugadors que han estat a l’Asobal o que fa molts més anys que són a la divisió d’honor B: ens haurem de
multiplicar si volem estar al mateix nivell.
A més de jugador i capità, era coordinador de la base i entrenador de l’infantil. Com el veu, el club?
Seguiré amb la coordinació però sense assumir la responsabilitat d’entrenar cap equip. Em vull centrar a entrenar-me per anar tranquil als partits... L’ascens ha fet que augmentéssim
sobretot la massa social. Tot el que va significar ser subcampions d’Espanya amb l’infantil ha fet que a la base tinguem moltes més llicències, que molts més nens, i també i sobretot
nenes, s’hi hagin interessat: en el femení teníem deu nenes i ja ara estem parlant de més de trenta.
Tornem a la lliga. Quan surt el calendari miren on comencen, però de seguida, quan juguen amb el Bordils, suposo. És un dels grans al·licients d’haver pujat a plata?
Et mentiria si digués que no és una motivació afegida. Poder tornar-ho a viure suposa un premi per a tots nosaltres, com a jugadors de l’equip. Evidentment, per a nosaltres l’objectiu
és guanyar com més partits millor i, si són contra el Bordils, encara més. Potser ells tinguin més pressió perquè porten més anys a la categoria. Són els favorits, però segur que els
ho posarem difícil...