"No m'hi vaig negar en cap moment: jo sóc aquí per ajudar el club, i si consideraven que l'opció era que fos jo, encantat de la vida"
El 25-24 a casa amb el Palautordera, el 23 de gener, és l'últim partit que va dirigir Josep Espar abans de deixar l'Augi Sarrià per incorporar-se al cos tècnic del Veszprém. Era la seva cinquena temporada al capdavant de l'equip, aleshores tercer en la lliga, perquè la setmana anterior havia encaixat la segona derrota del curs amb l'Adrianenc (37-36). El 26-22 amb el Sant Esteve Sesrovires sense el tècnic barceloní i amb Pasqui, el seu relleu, a la graderia; l'empat a 23 a casa amb el Sant Quirze sense marcar en els últims 10 minuts amb el carismàtic exjugador al capdavant de la banqueta, i el 31-24 a Granollers de dissabte deixen l'Augi tocat pels resultats i en una dinàmica que espera trencar aquest dissabte a casa.
Passats dos partits, com estan?
Nosaltres estem bé. Però de moment les coses no surten. I el primer ja va ser el Sant Esteve Sesrovires, i suposo que, com que era de transició, com aquell qui diu, estaven una mica en estat
de xoc. No s'ho esperaven i suposo que això els va passar factura. I aquests dos... Tal com va anar el partit, vam perdre un punt perquè vam fallar molt de cara a porteria. I a Granollers,
més o menys el mateix: vam començar amb un 3-0 en contra i ens hi vam posar, vam entrar en el partit i ells, amb tres a la pista, ens van fer dos gols; suposo que va ser falta de
concentració. O, no ho sé, creure i veure que les coses es poden fer. I, és clar, els llançaments a porteria, que en vam fallar moltíssims. En la segona meitat vam fallar 12 llançaments i en
la primera, si fa o no fa.
Com va anar el moment de fer-se càrrec de l'equip? Tot de sobte?
Sí, ens hi vam trobar i en vam estar parlant una mica. I, és clar, jo estava com a teòric tercer entrenador del juvenil perquè havia estat pare i m'ho havia agafat així: sense deixar-ho del
tot, hi anava quan podia. El juvenil anava bé amb en Sergi i en Pau, i estaven fent una bona feina. No volíem treure els entrenadors que estaven amb ells, posar-los al primer equip i que un
altre anés al seu lloc al juvenil... I la junta el que no volia fer era trencar una cosa per intentar arreglar-ne una altra. El més fàcil era posar-me a mi, tant per al juvenil com per als
jugadors del primer equip, ja que a la majoria els havia entrenat o havia jugat amb ells. No m'hi vaig negar en cap moment: jo sóc aquí per ajudar el club, i si consideraven que l'opció era
que fos jo, encantat de la vida.
L'equip havia estat en llocs de fase d'ascens. S'han de replantejar els objectius o és que no n'era un, acabar entre els dos primers?
El nostre objectiu és sortir a guanyar cada partit que juguem. I si som a dalt, millor. Però s'ha de veure si realment, després de tot el que ha passat, aixequem el cap. Jo estic convençut
que sí. No sé si és falta de confiança perquè fallem molts llançaments, perdem moltes pilotes... El que estic intentant és recuperar la confiança de la gent per mirar de tirar tot això
endavant.
A Granollers hi perden, també, l'‘average' del 37-31 de la primera volta; va ser quan l'equip es va consolidar a dalt. El miraven?
Sí, com a mínim per part meva, el tenia present. Els jugadors no sé si hi pensaven, però jo veia que no ens en sortíem i en lloc de transmetre coses a l'equip em vaig capficar en
l'arbitratge. No va ser ni de bon tros el factor determinant, però sí que vaig intentar que aquelles coses que potser estaven dividides poguessin caure a favor dels visitants. Els jugadors
estaven disputant el partit i el que intentaven era remuntar.
I aquest dissabte toca un altre rival de dalt que, si no guanya, ja es despenja del tot de la lluita.
Sí, i a més tot s'ha comprimit una mica més. La Salle Montcada també va guanyar l'Adrianenc i va sumar dos punts [23-22], el Sant Quirze va perdre a casa amb el Sant Esteve [24-25]. I l'altra
setmana anem a Esplugues, que també és una pista difícil... No ens podem relaxar ni abaixar els braços, perquè La Salle Montcada ja és un equip que per si sol és complicat. I suposo que
vindrà amb més força després d'haver guanyat l'Adrianenc. És un partit que es fa més complicat encara.
En Josep Espar ja havia fet una bona feina. La solució se centra més en l'aspecte mental, ara?
Sí, en Josep havia fet una feina molt bona i crec que ara estem en un tema més de no canviar res en l'aspecte tècnic. Crec que la meva feina ara mateix és posar les peces allà on toca, ser
capaç de rectificar algun aspecte en un moment determinat del partit. Perquè el gruix de la feina ja el va fer en Josep i suposo que els jugadors també han de veure que, al cap i a la fi, són
ells els que porten el ritme del partit, els que veuen on hi ha els espais per llançar, la jugada que han de fer... Jo els puc donar una idea o transmetre algun concepte, però són ells els
que han de recuperar aquesta confiança per poder tornar a aixecar el cap.